Treball, Òrgan central del PSUC, 15 abril 1975

Proletaris
de tots
els paisos:

uniu:vosl

Òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya

Número 412

Barcelona, 15 d'abril de 1.975

PREU : 8 pessetes

Declaració del Comitè Executiu del PSUC

La Diada Internacional dels Treballa
dors va a celebrar-se enguany en un mo
ment crucial de la crisi del règim,quan
la inflació, la recessió econòmica, les
fallides i suspensions de pagaments ,
l'augment de l'atur i l'encariment del
cost de la vida, plantegen a totes les
capes del poble la necessitat inmajorna-
ble de desembarassar-se del règim die-
tatorial franquista, principal obstacle
a les solucions que calen al país,

Acuitades pel combat obrer i popu-
lar, les camarilles governants acreixen
la seva desmoralització i els seus en-
frontaments i discuteixen públicament
la possibilitat de proclamar la incapa-
eitat d'en Franco i de precipitar el
procés successori com una mesura deses-
perada per tal d'intentar salvar la su-
pervivència del règim.

Paral,lelament, la Junta Democràtica
d'Espanya estén la seva influència a
tot el país, és reconeguda de fet pel
Parlament Europeu com a embrió del fu—
tur poder democràtic dels pobles d'Es-
panya i anuncia la seva decisió de pre—
parar una "Jornada d'acció democràtica"
dirigida a forçar la substitució dels
Òrgans feixistes de poder per un Govern
Provisional de Reconciliació a tot Es—
panya, la qual cosa suposarà la instau-
ració d'un Consell Provisional de la
Generalitat a Catalunya, encarregat de
governar durant el període constituent
del règim futur,

El Comitè Executiu del PSUC conside-

ra que el proper Primer de Maig ha de
ser celebrat pels treballadors prepa-
rant les futures eleccions sindicals,

previstes legalment per al mes de maig,

Copar els llocg d'enllaços sindicals
i de vocals jurats d'empresa en la pri—
mera fase de les eleccions, amb la perg
pectiva d'apropiar-se, en la segona, de
les Unions de Treballadors úi de Tèc—
nics, constitueix un element clau de la
lluita per impedir que les consequèn-e
cies de la crisi econòmica recaiguin
exclusivament sobre els treballadors,

una condició essencial de la batalla en
defensa del lloc de treball, per una vg
ritable assegurança d'atur, per l'anul-
lació de l'article 103 que regula l'a-
comiadament pagat, pels drets de reunió
i de vaga, per la readmissió dels aco-
miadats de SEAT, Hispano Olivetti i al—
tres empreses per haver-se destacat en
la defensa dels interessos de tots, per
la immediata llibertat d'en Camacho i
els altres lluitadors obrers, per l'am—
nistia per als presos di exiliats polí-
tics,

Les properes eleccions sindicals han
de marcar una fita principal del combat
per una central sindical unitària, in-
dependent i democràtica, de tots els
treballadors, cap a la qual s'avança

avui desenvolupant el moviment de Co-
missions Obreres a tots els nivells i
fent servir decididament els càrrecs
sindicals, els locals de la CNS, les
vocalies laborals de les Associacions
de Veins, la premsa, la tribuna pública
i els altres mitjans legals, per defen—

sar les reivindicacions econòmiques i
polítiques dels treballadors.

El Comitè Executiu del PSUC oride
els comunistes úi tots els revoluciona
ris a promoure i impulsar l'ajut econò-
mic als acomiadats, a col.locar-se a
l'avantguarda de les accions a barris i
pobles en demanda de llocs escolars,
institucions sanitàries i altres ser-
veis públics que la població necessita
angoixosament, en defensa de l'ensenya-
ment del català i per les llibertats
nacionals de Catalunya, com també a re-
doblar la seva acció solidària interna—
cionalista en suport de la lluita heroi
ca dels pobles de Vietnam i Cambodja,
contra la repressió que s'abat sobre
els demòcrates a Xile i en suport de la
democràcia portuguesa. ,

Visca el Primer de Maigi
Barcelona, 14 d'abril de 2975

El Comitè Executiu del
PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALUNYA

1 h I n

aa

Ç TB.
v

"Les properes eleccions sindicals han de marcar una fita principal del com—
bat par una central sindical unitària, independent i democràtica,.,"t

Pàgina 2 treball 15-44-1975
L , i i I G

L'anunci de les mesures adoptades fraudació pública que preval al país Ò compra per disminució dels preus ac-
pel Govern ha seguit un simptomàtic com per part de les classes dominants, tuals, artificialment subvencionats .

pàs d'espera ple d'escepticisme . per
part d'empresaris, periodistes i econo-
mistes. — Després de les declaracions de
Cabello de Alba i Fernúndez Suéórez, la
desaprovació s'afegeix a la desconfian-
ça i, com diu el "Correo Catalún" del
9,4.15, "els temors i els dubtes que
ens varen assaltar davant de l'anunci
de les mesures no s'ha dissipat",

Es constata oficialment que les ta-
xes d'inflació 0 ultrapassen el 2) per
cent els darrers dotze mesos i que la
seva tendència es creixent, que el ni-
vell oficial d'atur s'apropa perillosa-
ment al 3 per cent, que l'Índex d'uti-
lització de la capacitat productiva des
cendeix perillosament, ú que el sector
exterior pateix desequilibris de tal
mena que poden fer minvar en més d'un
50 per cent les nostres reserves de di-
vises, Només els dos primersmesos de
1975, la pèrdua de reserves supera la
del trimestre anterior.

Davant d'una crisi profunda que reco
neix el propi Govern, hauriem d'esperar
mesures de política econòmica enèrgi-
ques i profundes, però el fet és que
davant de 1a inflació desbordada se'ns
respon amb una nova reedició de conge—
lació de preus i marges comercials, me-
sures similars a les del novembre de
1973, que ja l'anterior ministre de Co-
merç havia reconegut com a úineficaces
sense un corresponent aparell de con—
trols de caràcter mastodòntic, i que no
fan més que servir de justificació dema
gògica de la principal mesura adoptada

pel govern: la congelació salarial.

La preocupació per evitar augments
de llatur,que a algunes províncies del
Sud ultrapassa ja el 10 per cent de la
població activa, no es soluciona més
que augmentant la taxa d'inversió, cre-
ant llocs de treball i mantenint en ple
na activitat els actuals, Cap de les me
gures que s'han pres ara no es dirigeix
a equests objectius, Pretendre augmen-
tar les nostres exportacions sense me-
sures específiques, davant d'un mercat
capitalista mundial en plena crisi,
quan des expectatives —yde creixement
més optimistes parlen d'un l'5 $ anual
i les de signe oposat d'un l o d'un 2 4
per a aquest any, quan tots els paísos
pretenen aconseguir la col,locació, alg
mercats externs, dels estocs excedents
que no abgorbtix el seu mercat inte-
rior, és pura política-ficció,

La limitació de dividends als repar-
tits els dos anys anteriors és una me—
sura demagògica, ja que 1973 i 1974 fo-
ren anys de superbeneficia i d'alts di-
vidends i que, a més a més, gi l'accio-
nista no rep el benefici com a dividend
l'obté com a major valoració de leg se-
Ves acciong, Les mesures de tipus fis-
cal persegueixen clarament aplegar més
fons per a Hisenda, la qual cosa suposa
Tà un escàs impacte en l'ampli dèficit
amb què es tancarà l'any i no suposa ní
encara un lleuger intent d'escometre Ja
reforma fiscal que exigeix la greu de-

els grans serveis

Les cònfuses, incoherents i inefica-
ces mesures que s'adopten davant dels
greus problemes que l'economia espanyo-

la travessa, deixen de merèixer aquests
qualificatius quan hom aborda el tema
dels augments salarials, perquè de nou,
com el 1939, 99, 67, 70 i 73, es pretén
que sigui la classe obrera úi els assa—
lariats en general els qui paguin la

factura principal i es procedeix al blo
queig encotert dels salaris en marcar
que els seus augments no podran superar
l'augment del cost de 2a vida "oficial"
tot reduint a un escarransit 3 per cent
el marge excepcional de superació, fins
i tot qual l'Òrgan màxim de Sindicats
planteja la necessitat d'una més gran
participació de les rendes salarials en
la renda nacional, ja que,des del 1972,
el percentatge s'ha reduit notablement,
Les crides a "produir més, produir a
preus competitius i consumir menys" te-
nen aquí el seu clar destinatari. Es
pretén que les millores en la producti-

vitat es tradueixin en més i millors be
neficis i no pas en més i millors sala-
ris,

Les reformes que el nostre país ne—
cessita i espera des de fa 36 anys són
les úniques que permetrien de reactivar
l'economia: una reforma agrària que do-
nés la terra a qui la treballa i que
multiplicaria la producció, abaratiria
el cistell de la compra, permetria mi-
llorar les nostres exportacions agríco
les i evitaria les importacions fabulo-
ses que fem en productes alimentaris,
una reforma fiscal que, tot redistri-
buint les càrregues impositives a favor
de les capes més desfavorides, permetés
finançar els serveis socials fonamen-
tals: ensenyament, sanitat, infraestruc
tura urbana, investigació, etc., una re
forma urbana que permetés avançar en la
solució del problema de lhabitatge i en
la millora de les condicions d'habitabi
litat de les ciutats amb costos menors,
El govern franquista està, però, para-
litzat, lligat de mans pels interessos
anacrònics que defensa i pel temor a
les grans masses en lluita, No gosa fre
nar la inflació per l'augment d'atur
que això pressuposa di per la por a les
lluites obreres, però la pròpia infla-
ció és generadora de tensió, l'alça del
cost de la vida és escandalosa i erosio

na els ingressos de funcionaris, profes I

sionals, jubilats, etc, Mesures reacti-
vadores accelerarien encara més el pro—
cés inflacionari, però els empresaris
veuen que, malgrat que no es frena la
inflació, tampoc la reactivació no està

'a l'horitzó, En Trias Fargas, dirigint-

se a la burgesia, reconeixia a "La Van-

guardia" que el"cost de la llibertat té
una factura: la reforma fiscal que per-
meti de finançar a través de l'Estat
que la nostra socie-

tat requereix. La reforma agrària és
una necessitat que permetría crear un
més ampli mercat interior a zones de-
primides i abaratiria el cistell dela

Fins i tot els empresaris catalans del
Cercle d'Economia reconeixen, en un ar-
ticle del 15 de març titulat "La Agri—
cultura: un cuello de botella del desa-
rrollo espafol", la necessitat d'arra-
conar la tradicional política agrària
del règim.

Davant d'aquesta situació, és urgent
accelerar el final de la dictadura per
tal d'establir les bases que permetin
d'acabar amb les irracionalitats econd-
miques que avui imposa el règim i abor-

dar realment la solució dels problemes
del país, en un marc que faciliti la
participació de tots els sectors so-
cials i tots els pobles d'Espanya, Cal,
a més a més, que els treballadors s'or-
ganitzin de cara a la lluita contra
l'intent franquista de fer recaure una
vegada més sobre les seves costelles el
pes de les dificultats i errors la res-
ponsabilitat dels quals recau, en defi-
nitiva, sobre la política dictatorial,

E. Codina

AMENAÇA
CONTRA LA NATURA

Ha passat fa poc a les Corts el pro-
jecte de Llei d'Espais Naturals Prote-
gits, que ha suscitat la inquietud i in
dignació de científics, universitaris i
fins i tot funcionaris dels Ministeris,

A la Facultat de Biologia de la Uni-
versitat de Barcelona s'ha denunciat el
caràcter regressiu del projecte,no sols
en relació als altres paisos europeus,
sinó també respecte a les normes fins
ara vigents a Espanya,

Els crítics del projecte indiquen
que: 1) Només es refereix a la protec-
ció de parcs naturals o reserves, úi no
a l'entorn físic en general, concreta-
ment a Ja contaminació i degradació del
medi natural. 2) No parla per a res de
la protecció dels llits dels rius ni de
l'atmosfera. 3) Només contempla la pro-
tecció i no la promoció del medi natu-
ral, 4) Exigirà una llei aprovada per
les Corts en cada cas i limita, per
tant, l'autonomia de l'Administració 10
cal i la necessària flexibilitat.

En la seva redacció no s'ha tingut
en compte un estudi exhaustiu de les le
gislacions europees sobre la questió
fet per ICONA (institució oficial).

Aquest projecte, si prospera,pot fer
empitjorar encara més el medi, ja avui
dramàticament degradat en alguns llocs,
És una manifestació més del menyspreu
de la dictadura per la riquesa col.lec-
tiva, pels interessos úi la integritat
fígica del país, és alhora una expres-
gió de l'egoisme i avidesa dels sectors
més reaccionaris d'una oligarquia con-
demnada per la història que,-com a tal-
fa seu el lema: "Després de mi, el dilu

vil"

15-14-1975

treball

Pàgina 3

Manifest

de la reconciliació

Amb aquest títol, la Junta Democràti
ca d'Espanya ha fet públic un important
document, lliurat simultàniament a la
premsa a Madrid, Barcelona, València,
Sevilla i París el passat ll d'abril,

L'esmentat document analitza la si-
tuació política, exposa la trajectòria
seguida per la Junta a partir de la se-
va constitució l'agost passat i -deg-
prés de raonar la necessitat d'"un acte

de ruptura democràtica de les lleis po-
lítiques de la dictadura, que obri si-

multàniament a totes les classes i ca-—

tegories socials al procés constituent
de l'Estat democràticte, conclou així:

UEl moment de la ' ruptura democràti-
cat, malgrat la seve evident proximi-
tats no pot ser fixat a data certa, com
si es tractés d'un cop d'estat. Però
pot ser accelerat per la voluntat i la
capacitat d'acció política de les orga-
nitzacions i forces socials promotores
de la democràcia. D'ací la urgència que
s'intogrin a la Junta Democràtica d'Es-
panya -que resta oberta sense haver
adoptat cap acord d'estructura orgàni-
Ca- les formacions polítiques i plata-
formes democràtiques que encara no ho
han fet. En consegiència: per tal d'im-
pedir la continuitat de la política ecQ
nòmica de la "desocupació inflacionis-
tal acceptada pel Govern (com anuncien
la darrera dimissió i canvis ministe-
rials), per tal d'impedir la continvi-
tat de l'aillament internacional d'Espa
nya i per tal d'impedir la continuitat
de la ficció-d'un Estat que no corres-
pon jurídicament i políticament a la
realitat social, la Junta Democràtica
d'Espanya, estimant que els poders de-
mocràtics de la societat superen els
poders reaccionaris, crida tot el poble

espanyol, totes les classes socials,

perquè accelerin el moment i trobin la
forma de la "ruptura democràtica" del
Règim, participant en les seglents ac—
cions de RECONCILIACIÓ NACIONAL:

ti, Les Juntes Democràtiques, als

seus respectius àmbits i sota la seva
total autonomia, convocaran i coordina-

ran tota mena d'acció política o social
capaç de moure pacíficament les masses
devers objectius concrets d'interèe per
al conjunt de la població a per a sec-
tors determinats d'ella, que puguin ser
compartits per les classes socials opo—
sades sense renunciar a les seves res-
pectives motivacions o accions de clas"
se,

"2, L'Assemblea de Catalunya, la Pla

taforma Unitària Basca i la Junta Demo-
cràtica de Galícia, són invitades a con
córrer a aquesta convocatòria amb les
accions democràtiques peculiars de la
seva identitat nacional, sota el signe
polític de la restauració dels Estatuts

d'autonomia, "dins de l'Estat espanyol",

t3, Les Juntes Democràtiques regio-
nals són cridades a convocar també ac-
cions d'identitat regional, sota el sig
ne polític de la instauració democràti-
Ca del poder regional dins de l' Estat
espanyol,

U4, La Junta Democràtica d'Espanya,
en el moment que determinin les accions
parcials a què es refereixen els punts

anteriors, convocarà i coordinarà a tot
el territori espanyol una jornada d'ac-
ció democràtica, d'abstenció cívica de
tota mena d'activitat laboral i empre-
sarial, tant en el sector privat com en
el sector públic, sota el signe polític
de la RECONCILIACIÓ NACIONAL,"

Estem segurs que els comunistes ca-
talans s'esforçaran per difondre a tot
arreu aquest document, cue ha d'ajudar-
nos a aconseguir que el poble de Cata-
lunya estigui present a les accions que
la Junta invita a promoure amb la pers-
pectiva d'arribar a una "''jornada demo-
eràtica" —equivalent pel seu significat
a la Vaga Nacional preconitzada pel nos
tre Partit- i que facilitarà la incor-
poració de les forces de l'oposició ca-
talana a l'alternativa democràtica ge-
neral que la Junta propugna i represen-
ta,

Reunió bilateral entre l'Assemblea de Catalunya
i la Junta Democràtica d'Espanya

COMUNICAT:

Reunides

la Comissió d'Enllaç de la Comissió Permanent de l'Assemblea de

Catalunya i una representació de la Comissió Permanent de la Junta Democràti-
ca d'Espanya, després d'intercanviar diverses informacions i
la situació política actual, han considerat:

1) L'interès

les conseqlències que se'n poden

jluita democràtica,

d'ambdues representacions
derivar per a l'enfortiment per la

opinions sobre

en la reunió que han tingut i en

2) La conveniència d'afavorir la creació i l'enfortiment d'organismes uni-
taris en la lluita per les llibertats democràtiques.

T acorden:

1.- establir la continuitat d'aquestes reunions.

2,4 difondre aquest comunicat en, castellà i en català.

Març del 1975

Índoxina
cap a la

llibertat tota

La derrota de l'imperialisme a Indo-
Xina es consuma, Tota la poderosa màqui
na de guerra dels Estats Units ha esde—
vingut impotent davant d'uns pobles de-
cidits a lluitar aferrissadament per la
seva llibertat i independència, sostin-
guts per la solidaritat dels pobleg de
tot el món, La victòria alliberaedora
a Indoxina és un fet polític de gren
transcendència històrica, que afebleix
les posicions de l'imperialisme a tot
,el món i enforteix el gran front de la
peu i de l'alliberament dels pobles i
dels homes. És el cop més fort que l'ip
perialisme ha encaixat d'anys ençà.

A Viet-Nam del Sud i a Cambodja les
forces patriòtiques avancen a pas de ge
gant. El titella dels ianquis a Cambod-
ja, Lon Nol, ha fugit ja. A Saigon hom
demana la dimissió de Van Thieu per tal
de poder acabar una guerra que dura de-
comis,

Una vegada més les forces revolucio-
nàries de Viet-Nam i Cambodja ens donen
un preciós exemple. L'ofensiva allibera
dora ha estat ajornada fins al moment
en què podia desfermar-se amb garanties
que cl poble patís el menor mal possi-
ble. És una guerra imposada per l'impe-
rialisme, mai desitjada. Una guerra per
la pau. El Front Nacional d'Allibera-
ment de Viet-Nam del Sud i el Front d'U
nió Nacional de Cambodja ji els respec-
tius Governs Revolucionaris Provisio-
nals, protagonistes d'un avanç victo-
riós espeotacular, busquen tanmateix la
negociació, la demanen i l'ofereixen ca
da dia, A Viet-Nam del Sud, les provín-
cies alliberades són regides per una ad
ministració tripartita i les propietats
particulars són respectades. No hi ha
represàlies. L'objectiu és alliberar la

pàtria, reconcilian-la i reconstruir-la,
La llibertat de Viet-Nam i de Cam-

bodja està propera. És un triomf per a
tots els pobles del món i tots hem de

posar el nostre esforç per garantir la
llibertat i la pau a Indoxina,

I Mer rs

Un grup

de civils
soldats de l'Exèrcit d'Alliberament,
després de la conquesta de Hug.

Conversa amb els

Pàgina H

treball

15-4-1975

SEAT:

eleccions sindicals i

solidaritat

Després de les darreres lluites hi
ha dos objectius que exigeixen l'aten-
ció de tots els treballadors de SEAT i
que presideixen els seus esforços: Pre—
parar una candidatura obrera representa
tiva i compromesa i dur-la a la victò-
ria en les properes eleccions i, d'al-
tra banda, però lligat fortament a a-—
quest primer objectiu , prosseguir la
lluita per la readmissió dels 341 aco-
miadats,

En l'esforç actual per multiplicar
les accions, per petites que siguin,
per coordinar-—les, per tornar a fer as—
semblees i reunions a cada taller, l'ob
jectiu central és, alhora, tant la de-
Signació democràtica dels representants
obrers, com la discussió del programa
en base al qual han de presentar-se,

A SEAT hi ha homes preparats que són,
o poden ser, veritables dirigents i que
poden oferir una clara alternativa obre
ra en les properes eleccions, L'ante-
rior lluita per la representativitat
real té així una forma concreta i impor
tantíssima de manifestar-se,

El moment de les eleccions i tota
l'activitat que les prepari són les o-
casions més clares per a posar damunt
la taula, i amb força, la plataforma
reivindicativa dels 18 punts, encara no
aconseguida, ú ressaltar d'entre ells:
L'emnistia sindical i política i espe-
cialment 1a READIISSIÓ com objectiu
que, per damunt de tot, cal imposar. La
garantia del lloc de treball davant de
totes les amenaces de reduccions i rea-
justs, L'efectiva imposició dels drets
obrers i sindicals,,,

La importància d'aquestes eleccions
és prou evident, Per això cal combatre
fermament dos greus perills. El primer
és el refús a la participació electoral
que es nota entre bastants treballa-
dors, És una expressió de refús a l'Or-
genització Sindical pel paper negatiu i
antiobrer que ha jugat durant les llui-
tes de SEAT. Però és també una actitud
que, si bé pot ser comprensible, no és
consequent amb els interessos verita-
bles dels treballadors de SEAT en un mo
ment en què la seva lluita necessita
reorganitzar-se, i conquerir plataformes
més àmplies i sòlides, Caldrà, doncs,
una audaç úi pacient tasca de discussió
i explicació dins i fora de l'empresa,

L'altre perill, menys úimportant si
es vol, però que no pot menysprear-se,
és la preparació, per part de l'Organit
zació Sindical i de l'empresa, d'una
candidatura "groga" integrada per tre-
balladors de més o menys bona fe, però
no compromesos activament ni amb la
ljuita de SEAT ni amb les seves més ime
portants reivindicacions. L'experiència
de jurats ja no solament venuts a l'em-
presa sinó febles i Jindecisos és prou
Clara com per a impedir que aquesta can

didatura s'imposi.

L'altra questió urgent és la solida-
ritat. Aquí s'ha fet molt, però resta
encara molt més per fer,

La solidaritat econòmica amb SEAT té
Xifres molt elevades, Gairebé sis mi-
lions de pessetes han estat recollits i
distribuits a raó de 5.000 pessetes men
suals a cada acomiadat,Malgrat tot, ai-
xò és insuficient. Avui només queden en
caixa 130,000 pessetes i únicament un
gran esforç de tots els treballadors i
de tot el poble pot continuar fent pos-
sible la subsistència econòmica d'uns
homes que, per ser acomiadats de SPAT,
troben grans dificultats al moment de
buscar treball.

Cal que també s'intensifiqui la so-
lidaritat combativa. Les accions porta-
des a terme per treballadors i veins de
Sant Boi o Santa Coloma arrencant pro-
tecció oficial de l'Ajuntament són un

exemple a generalitzar, La conquesta
d'una caixa de solidaritat permanent
als locals de la CNS de Via Laietana
cal que es transformi, no tan sols en
un centre de recull de diners, sinó de
presència activa de delegacions de tre-
balladors, d'estudiants, de veins de
les barriades... fent així evident que
l'objectiu de readmissió dels acomia-
dats de SEAT és una lluita de tot el
poble contra la repressió, pels drets
sindicals i polítics i per la lliber-
tat,

PEGASO:
comitè de
control obrer

Arran d'un accident qúe va costar
l'amputació de la mà esquerra a un com
pany degut a les condicions deficients
de seguretat, els treballadors vam deci
dir d'organitzar, nosaltres mateixos,
la seguretat a la fàbrica. Per a aquest
fi, a partir d'assemblees i reunions àm
plies per seccions i línies, foren ele-
gits un representant per cada secció
per tal de constituir el COMITÈ DE SEGU
RETAT I HIGIENE,

Aquest comitè ha quedat compost per
28 companys a la Sagrera i 18 a Zona
Franca, Per a les questions tècniques
fou elegida una Permanent de 10 repre-
sentants, 5 per cada factoria,

Des d'aquell moment, tot i que el co
mitè, per motius difícils de precisar,
no està encara 'legalitzat", ve funcio-
nant, amb la força que li dóna la parti
cipació total del conjunt dels treballa
dors de la fàbrica, I l'empresa no hi
posa massa jinconvenients, En aquest
temps tan breu ja han estat resolts nom
brosos problemes que estaven pendents.

De cara a les properes eleccions sin
dicals, creiem que aquesta experiència
pot ser model per preparar-les de forma
unitària, Hi ha l'intent d'abordar les
eleccions sobre la base d'erigir una
candidatura ÀMPLIA, DEMOCRÀTICA I REPRE
SENTATIVA, Amb aquest propòsit s'ha dis
tribuit una enquesta,es fan discussions
en assemblees, reunions, etc,, per tal
de fer anar endavant aquesta candidatu-
ra i, a partir d'aquí, elaborar un pro-
grama que expressi les aspiracions del
conjunt dels treballadors de Pegaso,

Corresponsal,

OLiVETTI:

obrers i veins plegats

Vàries entitats legals del Poble Nou
varen aconseguir, fa unes setmanes, Una
entrevista formal amb la direcció de
l'empresa Olivetti per tal de sol.lici-
tar la readmissió dels acomiadats. No
ho hem de considerar com un fet aillat
més. Aquest esdeveniment forma part
d'un dels aspectes més nous potser de
la ja llarga lluita d'Olivetti: la seva
constant projecció cap al barri,

És tant projecció àmplia, transforma
da, en certa forma, en suport de masses
per l'explicació dels vaguistes als car
rers i mercats de la zona, com relaci
dels dirigents obrers més caracterit-
zats amb les entitats i personalitats
representatives del barri, Hi va haver
alhora la solidaritat amb l'acció obre-
ra (recollida de diners, cartells, cire

" cularsg informatives, artícles a "4 Can-

tons", homilies parroquials, assessora—
ment jurídic des de la vocalia laboral
L.4) Í la convergència d'objectius,plas

mada en un document signat per nou en-
titats de la zona en el qual aborden
les solucions polítiques de fons: dret '
a la representativitat, necessitat de
democràcia i diàleg a tots els nivells.

En tot cas és aquesta una lluita
obrera que tracta d'arrelar al barri i
troba un clima favorablej que aixeca
simpatia i solidaritat entre els veins
i propicia la convergència entre dis-
tints sectors. El resultat, encara in-
cipient, no és pas casual ni momentani,
ben al contrari, reflecteix la maduresa
de les condicions per a la Vaga Nacio-
nal.

El 19 d'abril expira el termini que
té l'empresa per a pronunciar-se sobre
la sentència de READMISSIÓ. La unitat
d'obrers i veins és, en qualsevol cas,
a més a més d'una pressió actual, la
millor garantia per a aconseguir una
gran victòria,

15-4-1975

treball

Pàgina 5

Mobilització dels
d'Arts Gràfiques

Continua el procés d'assemblees, a
l'Organització Sindical de Barcelona,
dels enllaços úi jurats de tota la pro-
víncia, Estan en conflicte col,lectiu
els tres convenis del sector: Arts Grà-
fiques, Manipulats de paper i cartó i
Editorials, Davant de l'actitud tancada
de la patronal, els treballadors varen
acordar, en la passada assemblea del
dia 21 de març, donar un marge fins el
dia 8 d'abril perquè fossin tingudes en
compte les seves reivindicacions, Es va
acordar que, en cas contrari, es faria
un atur d'una hora a tota la província
i es va convenir una nova assemblea per
al dia 7 en la qual s'havia de revisar
l'acord i l'organització concreta.

Arribat el dia 7, varen participar a
l'assemblea prop de 700 treballadors.
Després d'un llarg debat es va acordar
mantenir-se en les peticions, els eixos
fonamentals de les quals són: 40 hores
setmanals, 5.000 pessetes d'augment li-
neal, jubilació als 60 anys, 30 dies de
vacances, cent per cent de la seguretat
social a càrrec de les empreses, etc.
Igualment l'assemblea, que va romandre
tancada simbòlicament als locals de
l'Organització Sindical, va elegir una

comissió de quatre companys que, com a
delegada dels tancats, es va entrevis-
tar aquella mateixa tarda, a las 5'30,

amb el Ministre de Treball, al qual van
plantejar la situació i les exigències
dels treballadors. El Ministre es va
comprometre que es dictaria laude en 5
dies i que aquest laude recolliria les
reivindicacions. L'assemblea, en prova
de bona voluntat, va acordar concedir
aquest marge posposant l'atur, per de-
mostrar així que la situació actual és
fruit de la posició tancada de la patro
nal. Va quedar convocada una nova assem
blea per al dia 21, dilluns.

A les obres de l'autopista Sabadell-
Terrassa els treballàdors han aconse—
guit: eleccions sindicals, IRTP a càr-
rec de l'empresa (que vol dir de 1,600
a 3.000 pessetes al mes per als treba-
lladors), augment de 100 pessetes al
dia per als peons i 60 per als oficials,
elecció del comitè de seguretat i hi-
giene. Després de la darrera paga els
treballadors han recaptat 31,600 pesse-
tes per ajut a la vídua d'un treballa-
dor, mort en accident, l'enterrament
dei qual fou un extraordinari exemple
de solidaritat proletària,

A "Construcciones y Contratas' l'em-
presa pretenia fer la tupinada amb unes
eleccions fantasmes, teòricament fetes
a les oficines centrals de Barcelona,
Els treballadors, tècnics i administra-
tius han denunciat la maniobra i ja
s'han convocat autèntiques eleccions.

A Agroman de la Zona Franca els tre-
balladors fan vaga des de fa alguns
dies, Exigeixen la readmissión d'uns
companys acomiadats, l'anul.lació de
vàries sancions, 5.000 pessetes de sa-
lari a la setmana i condicions de segu-
retat i higiene,

S'han fet assemblees de càrrecs sin-
dicals a Martorell (50), Cornellà (40)
i Manresa. A les dues primeres es varen
discutir i aprovar els 19 punts de l'a-
vantprojecte del conveni. A Manresa es
varen aprovar també alguns dels punts
principals,

perquè formin part de la

treballadors
comissió deliberadora. Fins ars s'ha
concretat ja a obres de: Construcciones
y Contratas (Martorell i Benanova), Co-
pisa, Portolés (Vallirana), Agromen
(Zona Pranca), Autopista Satadell—Ter-
rassa, G. Serrano (Badalona) i en assem
blees als sindicats de Barcelona i rata
ró.

Alguns dels principals punts dels 19
de l'avantprojecte són: Garantia de
llocs de treball per a tots els treba-
lladors del ram. Salari mínim de 5.900
pessetes setmanals per 40 hores de tre-
ball en 5 dies, Cent per cent del sala—
ri real en cas dlatur, accident, malal-
tia, viduitat. Fixos de plantilla als
15 dies. Tres pagues de trenta dies a
salari real i 30 dies de vacances, Am-
nistia. Anul.lació de l'article 103
Drets de vaga, assemblea, reunió, asso
ciació i expressió.

Una lluita per la llibertat d'expressió

L'escalada governamental feta d'expe
dients administratius,multes, segrests,
suspensions de periòdics i revistes, en
la seva rabiosa marxa intimidatòria, ha
introduit una nova sanció en la ja ex-
tensa panòplia: l'empresonament.

Els fets són coneguts: El dia 25 de
març "El Correo de Andalucía" titulava:
"Destí: Portugal2 7.000 homes desembar-
caren a Rotal, L'endemà, malgrat els
desmentiments tant de la Direcció Gene-
ral de Coordinació Informativa, d'inser
ció obligatòria,com de l'ambaixada USA,
el periòdic sevillà repetia la notícia,
complint així amb la funció informativa
i d'alerta de l'opinió pública que ha
de jugar la premsa.

Desnrés del parèntesi de Setmana San
ta, Cl senyor Federico Villagràn busti-
110, director del diari, és tancat a la

presó sense més ni més,

Emmordassar, però, els homes que vi-
uen avui aquí, en aquesta soferta Pell
de Brau, ja és superior a les forces
d'un règim que, per caduc, és acabat:
Unànime solidaritat dels periodistes es
panyols a través de les Associacions de
la Premsa, cartes, telegrames, etc., re
clamant la llibertat immediata del se-
nyor Villagràn: manifestacions a la Uni
versitat de Sevilla encapçalades per la
Junta Democràtica Universitària, lliu-
rament d'una petició, que reunia més de
4.000 signatures, al cardenal Bueno Mon
real per una delegació de més de mil
persones concentrades davant del Palau
Arquebisbalj visita del cardenal a l'em
presonat,..

El dissabte dia 5, atur de mitja ho-
ra de totes les rodaccions dels diaris

barcelonins —incloses les de "Solidari
dad Nacional" i (La Prensal- i de les
agències "Cifra" i "Europa Press",

Per fi, el dia 7, llibertat provisio
nal del director d'"El Correo de Anda-
lueía", acollit a la porta de la presó
per una ovació,

Aquesta batalla per la llibertat
d'informació és un moment important del
combat de tota la societat per la con-
vivència democràtica,

Els redactors de "Treball" se senten
plenament solidaris de la intensa lHluie
ta dels seus col legues de la m

€ S . Tremusa
autoritzada i volen afegir la mel
a la clamor general:
Llibertat d'expressiót

a veu
Fora sancionst

als

Pàgina 6

Vida del Partit

treball

15-44-1975

Publiquem la salutació del company
Gregori López Raimundo al Ple de
l'organització comarcal d'Osona, del
qual informàvem al número anterior,

Al Ple del PSUC de
la Comarca d'Osona

Benvolguts companys:

És per a mi un motiu d'especial sa—
tisfacció tenir ocasió de dirigir-vos
aquestes ratlles de salutació que —n'es
tic segur- tradueixen el sentimenl del
Comitè Executiu i del Comitè Central
del PSUC, de tots els comunistes cata-
lans.

El vostre Ple, pel mateix fet de ce-
lebrar-se, constitueix ura victòria de-
mocrètica i revolucionària de gran sig-
nificació. Demostra que la lluita anti-
dictatorial, pels drets nacionals del
nostre poble, per la llibertat i el so-
cialisme, no és ja un fenomen exclusiu
de les zones de gran desenvolupement in
dustrial o de més gran densitat obrera,
ginó que s'estén progressivament a tot
Catalunya. I Subratlla que el PSUC
creix i es consolida com a "partit pa-
cional català", coma "partit polític
de la classe Obrera", coma "unió vo-
luntària i combatent, basada en el mar-
xisme-leninisme, dels lluitadors avan-
çats de la classe obrera, dels campe-
rols, dels estudiants, dels professio-

nals i intel.lectuals, de les fcrces
del treball úi de la cultura de Catalu-
nya",

La vostra reunió es fa en un moment
de debilitament extrem del poder dicta-
torial, d'avanç decidit del diàleg i la
convergència entre les forces d'oposi-
ció devers la concreció de l'alternati-
va democràtica que propugnen la CCFPC i
l'Assemblea de Catalunya i que prefigu-
ra la JUNTA DEMOCRÀTICA D'ESPANYA, en
un moment d'extensió jimpetuosa de les
lluites de masses cap a ia Vaga Nacio-
nai indispensatle per a imposar el can-
vi democràtic,

Aconseguir que aquest procés culmini
Com més aviat millor constitueix avui
la tasca essencial dels comunistes, de
tots els lluitadors revolucionaris, de
tots els amants de la llibertat,

El canvi democrètic suposarà l'ober-
tura d'un període constituent, sota la
direcció d'un Govern Provisional de Re-
Conciliació Nacional, que permetrà als
pobles d'Espanya decidir lliurement el
règim polític futur, A Catalunya el can
vi comportarà la instauració d'un Go-
Vern Provisional de la Generalitat i el
restabliment de les lleis i prerrogati-
ves de l'Estatut Autonòmic de 1932 com
a marc legal provisional i com a via
per a arribar el ple exercici del dret
d'autodeterminació del poble català,

El canvi democràtic és, també, una
condició indispensable per a l'avanç
posterior cap al socialisme dels po-
bles d'Espanya,

Per tot plegat estic segur que el

La clandestinitat

en l'etapa final de la dictadura .

A l'apartat d) de l'article tercer
del capítol II dels Estatuts del PSUC,
On es parla dels deures dels membres
del Partit, es diu: "guardar zelosament
els secrets de l'organització del Par-
tit, que en un període de clandestini-
tat són sagratss tenir una actitud vi-—

ilant davant de les activitats de l'e—
nemic,.," (El subratllat és meu),

A l'informe del Comitè Executiu da-
vant del II Ple (ampliat) del C.C. del
PSUC, del 30 de juliol de 1974, que va
ser aprovat, es diu, després d'assenya-
lar les normes sobre la vigilància revo

lucionària pel que fa als ingressos de
nous militants:

"De la mateixa manera, la "sortida
del Partit a la superfície no cancel.la

la necessitat de mantenir les regles
conspiratives en tot allò que es refe-
reix a la instal.lació i funcionament
de l'aparell de propaganda, l'organit-
zació de les reunions clandestines i el
manteniment dels secrets del Partit,

"No podem oblidar que la dictadura
dedica quantiosos mitjans a perseguir-
nos i que descobrir i colpejar els co-
munistes és la principal tasca de la
Brigada Político-social." (El subrat-
llat és meu).

Durant els darrers anys estem assis-
tint a la decadència del règim franquis
ta. Veiem que l'oposició es consolida i
amplia, Es crea úi actua una cosa tan
important com és la Junta Democràtica,
El franquisme es debat en crisi darrera
crisi, sense poder resoldre les seves
contradiccions, els enfrontaments i les
necessitats de tota mena que Ja reali-—
tat di les exigències i lluites de les
masses li imposen.

En aquestes condicions, ens envaeix,
a tots els antifranquistes i principal-
ment els comunistes, una barreja d'eu-
fòria, contentament i satisfacció, per—
fectament i humanament explicable.

Però això ens mena, a voltes, a no
tenir prou en compte que el règim enca-
ra disposa del poder i de l'aparell re-
pressiu, que empra, de manera especial,
contra nosaltres i les nostres activi-
tats.

Aquest aparell repressiu sap distin-
gir aquells qui ha de reprimir amb pre-
ferència. 1, també, quines formes de re
pressió ha d'emprar, d'acord amb el mo—

vostre Ple es proposarà, com a objec-

' tius principals, intensificar la parti-

cipació de la vostra Comarca al combat
general pel canvi democràtic i a l'es-
forç per fer del PSUC un gran partit re
volucionarí de masses, capaç de conduir
la classe obrera i el nostre poble a la
llibertat i al Socialisme.

Rebeu salutacions comunistes de

Gregori López Raimundo

Març de 1.975.

ment polític.

Això ens ha de fer comprendre la ne-
cessitat de tenir sempre en compte els
advertiments que hem assenyalat al prin
Cipi, Intensificar els nostres esforços
per engrandir el Partit, sí. Organitzar
i impulsar la unitat i la lluita, sí,
Però tot preservant les nostres activi-
tats de possibles cops policíacs,

Com2 Tenint sempre present la reali-
tat de la situació d'una organització o
d'un treball, No hem de caure en lleu-
gereses ni descuits, No hem de deixar
que la impaciència ens meni a infrin-
Gir les normes de clandestinitat,

Quines són les normes de clandesti-
nitat La primera i més important, no
caure en la confiança ni en la rutina,
Tenir cura —i revisar-ho sempre que cal
gui, úi cal molt sovint- de les perso-
nes, les cases, les formes de treball
en què l'organització i la propaganda
del Partit recolzen. Tenir-ne cura vol
dir tractar cada un d'aquests elements
com una cosa sense la qual no podem fer
el treball, com una cosa imprescindible
sense la qual no podem lluitarj estar
sempre al corrent dels problemes perso-
nals, familiars, de salut, professio-
nals, etc., d'aquells qui ens ajuden,
Preveure, per endavant, els canvis que
puguin convenir úi comptar amb d'altres
persones, altres cases, altres suports,
per tal de no haver de resoldre les ne—
cessitats imprevistes infringint les
normes de clandestinitat esmentades,

El Partit s'ha compromès a triplicar
el nombre dels seus membres, El Partit
s'ha compromès a editar di distribuir
setmanalment MUNDO OBRERO i a augmentar
notablement la distribució de TREBALL,
NUESTRA BANDERA i NOUS HORITZONS. jPo-
dem fer aquestes tasques en les condi-
cions de clandestinitat de l'etapa de
decadència de la dictadura2 Ren segur
que sít A condició de ser més exigents
amb nosaltres mateixos úi amb les ovga-—
nitzacions del Partit, començant pel
Comitè Executiu, passant per cada comi-
tè comarcal, local, de barri, de sec-
tor, de lloc de treball, per acabar en
cada company. A condició de controlar
bé cadascú el seu propi treball i el
dels altres.

Ve Fa

200 milions per a
Mundo Obrero
diari

El Comitè de la zona de Gavà-Vilade-
cang-Sant Boi-Castelldefels , després
d'haver discutit la campanya de M.O.
diari, fa una aportació de 24,455 p€es-
setes del seu fons de retencions,

15-4-1975

treba l1

Pàgina 7

Ha mort el company Portolès

L'igualitarisme de Ja mort se'ns em-
porta els vells amics i companys revolu
cionaris, Aquest mes de març passat
-lmarç marçot,,.,t- li ha tocat el torn
al company Miquel Portolès, membre i
fundador del rostre PSUC, un abnegat i
ferm comunista,

Miquel Portolès, que ja tenia més de
710 anys, ha mort a Varsòvia on vivia
exiliat, Encara no havia complert els
15 anys de la seva vida que ja en Por-
tolès pertanyia al Sindicat de la Cons-
trucció de la CNT a Barcelona, dins del
qual fou un destacat militant. Hi llui-—
tà sempre als primers rengles, tant si
es tractava de lluites econòmiques rei-
vindicatives com de lluites polítiquesi
és a dir, d'aquestes lluites polítiques
que la burgesia i l'Estat de la burge-
sia mai no volen permetre que els tre—
balladors en siguin protagonistes. Pe-
rò Miquel Portolès en fou sempre de pro
tagonista, i tots aquells que el conei-
XÍem el veiérem sempre complir el seu
deure revolucionari lluitant als llocs
de més perill durant el tràgic terror
de Martínez Anido, de Bravo Portillo i
del Baró de Xoening.

Cercat a mort pels pistolers d'Anido
i per la policia durant la dictadura de
Primo de Rivera emigrà a França, On va
viure i treballar tot lluitant en els
cercles cenetistes de l'emigració, Re-
tornà a Barcelona i s'integrà de nou a
la lluita, però aquesta vegada integrat
en el moviment "trentista"l i en els Sin
dicats de l'oposició, fins que l'any 32
ja durant la República-, quan veié que
molts dels companys d'aquests dos movi—
ments s'afiliaven als diversos parlits
i organitzacions obreres de Catalunya,
Miquel Portolès, junt amb Roldan Corta-
da di altres militants del Sindicat de
la Construcció,ingressaren a la Unió de
Treballadors i a la Federació Catalana
del PSOE.

Vingué la sublevació militar feixis-
ta i Miquel Portolès lluità vigorosa-
ment pels carrers de Barcelona per aixa
far-la i s'integrà després a les tas—
ques de direcció del Sindicat de la
Construcció de la UGT, Quan el seu amic
i company Roldan Cortada fou assassinat
quan complia funcions de secretari par-
ticular del qui subscriu a la Conse-
lleria de Justícia de la Generalitat,
en Miquel Portolès cJ va substituir en
el mateix càrrec, Però quan l'exèrcit
republicà de Catalunya va necessitar
més combatents, en Portolèa demanà a la
direcció del PSUC que el deixés anar al
front, la qual cosa li fou atorgada, on
hi lluità fins al darrer moment,

A França, Portolès va conèixer els
camps de concentració i les presons. I
malgrat aquesta persecució,en Portolès,
com milers de comunistes catalans i es-
panyols va lluitar en els primers ren-
Gles de la Resistència francesa tan he—
roicament com ho féu a Espanya. Però ho
vull copiar d'una carta que d'ell con-
servo i que m'escrigué el 16 d'

1974:

"Jo —egcriu- vaig Ber detingut per
la gendarmeria francesa el març di
i condemnat per un Tribunal especia a

agost de

quatre anys de presó. Complint condemna
a la Central d'Eysses es varen produir
dues revoltes a l'interior de la presó,
la segona armada, Jo era responsable a
la Central del grup espanyol, uns 50

companys. Com a resultat d'aquesta re—
volta ens varen afusellar 12 companys,
entre ells dos espanyols. Dos mesos des
prés de la revolta els alemanys varen
traslladar tota la població al camp de
triatge de Compiègne, on formaven les
expedicions per als camps nazis, Jo
vaig sortir en una de les darreres expe
dicions cap al camp de Dachau en un
tren que, de dues mil i "'pico', varen
morir durant el viatge 800 persones .
L'anomenàrem el tren de la mort i això
tingué lloc el juliol de 1944 quan els
exèrcits dels aliats havien desembarcat
al Sud de França, Vaig estar al camp na
zi de Dachau des del juliol del 43 fins
el maig del 45,"

Portolès fou, doncs, també a França,
un dels molts herois comunistes cata—
lans i espanyols de la Resistència fran
cega, Però per aquesta cosa que en so—
len dir "ironia del Destí", quan es va
acabar la lluna de mel dels governs
francesos amb els herois catalans i es—
panyols que s'integraren a la Resistèn-
cia francesa, un govern francès, del
qual formava part el socialista Jules
Moch, va deportar a Algèria i a Còrgega
centenars de comunistes catalans i es—
panyols,

Entre els catalans hi havia el nos—
tre estimat amic i company Miquel Porto
lès, mort el mes de març exiliat a Var-
sòvia,

Descansa en pau, amic i camarada Por
tolès, El teu coratjós i generós exem-
ple, ens servirà de guiatge per a fer
encara més ferma i efectiva la lluita
dels comunistes per una Espanya lliure
i democràtica, per una Catalunya reco—
brada, per una amnistia que trenqui les
portes de presons i exilis,

R. Vidiella.

Guerra
a la cultura

Ha arribat a les nostres mang el
text complet d'una ordre del General en
Cap de l'Estat Major de la IV Regió Mi-
litar, adreçat a totes les unitats sota
la seva jurisdicció, que traduim tot se-
guit i que oferim als lectors com una
peça de museu que demostra com, en el
cap d'alguns brètols amb uniforme mili-
tar, s'ha quedat encastat el "'iuera la
inteligencia" d'en Millàn Astray,

Diu el paper:

Davant de les frequents consultes a
aquest E.li, sobre mesures a prendre per
evitar l'existència de llibres i revis-
tes a les taquilles del personal de Tro
,pa que poden ser inconvenients per a la
moral Oo disciplina, per Ordre del Sr,
Ministre comunico a V.E. que l'esmentat
personal no ha de guardar altres efec-
tes que els de vestuari, equip i ús per
sonal, encara que excepcionalment po—
guessin tenir aquells llibres d'estudi
acreditats exclusivament com a textos
oficials que pugui necessitar qui sigui
estudiant,

"La qual cosa comunico a V.E, per al
seu coneixement i compliment, S'ha d'ex
posar, de forma ben visible, als locals
de la Unitat i dormitori de 1a Tropa,
el seguent advertiment:

"A les taquilles del personal de Tro
pa no s'han de guardar altres efectes
que els de vestuari, equip i ús perso-
nal. Excepcionalment podran tenir a-
quells llibres d'estudi acreditats com
a llibres de text els qui siguin estu-
diants,

La qual cosa comunico per al seu co—
neixement i compliment,"

Alto a la repressió
contra els presosi

Ens arriba la notícia que,aquests
dies passats, a la Presó Model de
Barcelona, un oficial de presons es
va enfrontar amb un pres polític, en
BARTRES, a la 58 Galeria, El pres po
lític, ansangonat, va ser passejat
davant dels altres presos "per avís
i escarment", Aquesta brutal repres-
sió, aquesta actitud feixista d'al-
guns funcionaris, va originar la in-
dignació dels altres presas polítics
i comuns i es va produir Una prates-
ta i es va nomenar una delegació per
a parlar emb el subdirector de la
presó, el qual va assegurar que tot

es solucianaria sense càstigs,

A la nit, 21 presos, 18 comuns i
3 de polítics, varen ser conduits a
les cel.les de càstig com a Tepresà—
lia i encara hi són a l'hora

i d'es
criure aquestes ratlles, sl

: Cal exigir que s'anul.lin les san
cions di que surtin de cel,les els
castigatst Cal dimposar Be) càstig
dels funcionaris que empren la vio-
lència contra als presost

ANNISTIAI

—————————————————— ei

Pàgina 8

treball

15-14-1975

El XIV Congrés ——
del Partit Comunista Italià

La immensa sala dels Esports de Roma
ha estat durant una setmana, en porpor-
cions reduides, Ja representació fidel
del que és el Partit Comunista italià a
escala de tot el país, Mil dos-cents de
legats representant més de 1,600.000 mi
litants, una discussió profunda, apase
sionada i democràtica sobre les grans
questions que afecten el país, les mas-
ses populars, Un comici de dimensió na-
cional portador d'una gran força i espe
rança per al moviment obrer úi democrà—
tic italià i una aportació valuosa per
al moviment obrer europeu. Del XIV Con-—

grés del P.C.I., pot dir això i
moltes més coses,

se'n

Itàlia viu les consequències nefas-
tes d'una profunda crisi econòmica, po-
lítica i social, La desorganització i:
la corrupció afecten diversos esta—
ments de 1a societat. La Democràcia
Cristiana es debat enmig de grans con-
tradiccions internes: forces i organit-
zacions catòliques s'han desplaçat cap
a l'esquerra. Una part del cos electo-
ral també se n'ha distanciat i exerceix
una pressió cada vegada més forta din-
tre del partit d'en Fanfani, i encara
que el desenllaç d'aquesta crisi sigui
incert, no es pot descartar que aquesta
pressió, a la llarga, acabi fent preva-
ler orientacions democràtiques, Per ai-
XÒ, el P.C.I., alhora que desplega a
fons una acció al si de les masses i im
pulsa una tasca política i ideològica
entre els catòlics en general, no renun
cia a buscar una relació positiva amb
la Democràcia Cristiana.

No és casual que en aquest context
la celebració del Congrés del P,C.I, i
les orientacions que n'han sortit per a
reforçar 1a unitat i l'acció per a la
salvació i el renaixement d'Itàlia ha-
Gin tingut un ressò extraordinari. La
preparació del Congrés, de fet, ha ese
tat un debat nacional amplíssim en què,
juntament amb els comunistes, han parti
cipat milions de treballadors i demòcra
tes, Ha estat també motiu de confronta-
ció amb d'altres forces polítiques.

" Al centre de tota la discussió, s'ha
situat la proposta de l'anomenat "com—
promís històric", que, com ha dit Enri-
co Berlinguer, "no cal entendre només
com la proposta d'un nou Govern o d'una
nova majoria amb els comunistes, Aquest
n'és un aspecte certament no gens secun
dari. Però la política del "compromís

històric" és, d'una banda, quelcom més

que una fórmula nova de Govern i, d'al-.

tra banda, vol ser ja avui la indicació

d'un mètode d'acció i de relacions polí
tiques que, tot contribuint a facilitar

la solució dels problemes urgents, im-
ulsa els partits i totes les forces de
mocràtiques, -al si de les institucions

mocràtiques, "al al de les inetitucions
representatives, a d'altres àmbits i a

tot el país, cap a la recerca de la com—

prensió recíproca i l'enteniment",

La delegació del Partit Comunista

L

) art, a
P NE le A vai
DINERS ADE SAS. j
ESA

v

d'Espanya, presidida pel company Santia
go Carrillo,i de la qual he format part
juntament amb el company S.Alvarez, fou
acollida amb entusiasme i múltiples pro
ves de solidaritat, La salutació pronun
ciada pel company Santiago Carrillo va

rebre aplaudiments calorosos i prolon-
gats, i ha estat àmpliament comentada
per la premsa italiana.

La solidaritat amb el P.C.E. i la
lluita del nostre poble va estar pre-
sent en l'informe del company E. Berlin
guer,A tot arreu, parlant amb militants
comunistes i d'altres partits italians,
amb periodistes ji personalitats, hem
copsat l'interès amb què són seguits
els esdeveniments d'Espanya i com tot-
hom "sent la proximitat del final de
la dictadura,

Per a mi, també ha estat molt emocio
nant parlar amb companys de Torí, Milà
i Roma que mantenen relacions estretes
amb companys i organitzacions del nos-
tre P.S.U.C, i que són defensors incan-
sableg de la causa dels pobles d'Espa-
nya, sempre a punt de reaccionar i vi-
brar per quelcom que duen en el cor i
que el Congrés, dempeus, va resumir en
dos.mots: "SPAGNA LIBERAIT,

Teresa Bonet

No a la pena
demortl

Una nova sentència de mort ha vingut
a sembrar la inquietud,Conzemnat a mort
per homicidi el 22 d'abril, Josep Sanjiu
liàn he vist confirmada pel Suprem la
sentència i espera a la Presó Model de
Barcelona el desenllaç, El tribunal té
encara 30 dies per examinar si és acon-
sellable la commutació, Després, un al-
tre breu termini donarà al Cap d'Estat
l'opció de commutar en cas que es man-
tingués ferma la pena, Si no, és l'exe-
cució,

El cas ha reactualitzat dramàtica-
ment el tema de la pena de mort,

La sensibilització contra la pena de
mort ha fet progressos gràcies a la cam
panya menada actualment, entre altres,
per "Justícia i Pau". Però el franquis-
me no recula, sinó que reacciona amb
l'habitual prepotència: durant les dar.
reres setmanes els actes públics previs
tos a Catalunya entorn de la pena de
mort han estat tots prohibits sistemàti
cament.

No fóra d'estranyar que el govern
tingués interès a fer executar en Sanju
liéón per preparar l'estat d'ànim de la
gent i fer "empassar" millor a l'opinió
pública les eventuals penes de mort a
militants polítics, com va passar amb
Heinz Chez en ocasió de l'assassinat le
gal de Salvador Puig Antich,

Els comunistes catalans,decidits par
tidaris d'abolir la pena de mort,cridem
el poble dt Catalunya a oposar-se a
qualsevol execució, a seguir endavant
amb més energia encara la campanya i a
mantenir-se vigilant davant del perill
de penes de mort contra Genoveva Forest,
Antonio Duréón, José Antonio Garmendia i
altres militants d'ETA i FRAP amenaçats.

El cas Puig Antich va demostrar als
més escèptics que el franquisme és ca-
paç de matar. Quan el crim està consu-
mat, ja no hi ha remei. PREVINGUEM ELS
FETS, NO ESTALVIEM ESFORÇOS PER IMPEDIR
NOVES EXECUCIONS, NOUS CRIMS "LEGALS'I

Portada del butlletí
Christi, de març 1975.

interior de Pax